La defensa de la sostenibilitat social i mediambiental com a valors empresarials està creixent amb força en el món dels negocis a escala mundial i també a Andorra, tal com mostra l’aparició de diferents emprenedors que estan impulsant la sostenibilitat social i mediambiental al Principat, i la creixent presència d’organitzacions andorranes implicades en projectes socials i mediambientals europeus.
A Andorra hi ha emprenedors que impulsen aquests valors empresarials amb projectes que fomenten la sostenibilitat social i mediambiental des de la doble rendibilitat, l’econòmica i la d’impacte social, com són Pirenàlia i Bomosa. Aquestes dues organitzacions també col·laboren en el projecte Ectopyr, un dels deu projectes amb els quals Andorra s’ha introduït en el programa europeu Poctefa 2014-2020 (Programa operatiu de cooperació transfronterera Espanya-França-Andorra) i pels quals el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) hi destina 9,2 milions d’euros. L’Ectopyr té com a objectiu preveure els efectes del canvi climàtic al Principat i crear eines que ajudin al desenvolupament socioeconòmic dels entorns de muntanya de forma sostenible. La sostenibilitat o desenvolupament sostenible és, segons l’Informe Brundtland de les Nacions Unides, el que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions, però el concepte està esdevenint dinàmic i evoluciona cap a criteris de viabilitat.
La Universitat Rovira i Virgili conclou, a l’estudi Concepte de la sostenibilitat, que aquesta s’ha d’incorporar en tots els aspectes que afecten la vida de les persones i, m’atreveixo a afegir, de les empreses per garantir-ne la viabilitat. Aquests valors empresarials són impulsats i es fan realitat dia a dia gràcies a les persones que formen les organitzacions i els seus directius. Segons Goleman, la cultura d’una organització i com s’hi sent la gent pot representar el 30% del funcionament del negoci. Per això hem de fomentar l’aparició de líders ressonants que dirigeixin les empreses mobilitzant la gent amb passió, decisió, compromís i una profunda preocupació per les persones. Aquests líders han de ser capaços de combinar eficaçment capital financer, humà, intel·lectual, mediambiental i social fent que sigui fantàstic treballar amb ells, al mateix temps que obtenen resultats (Boyatzis i McKee, Liderazgo emocional). Només així les empreses seran coherents amb allò que diuen i fan.
Si les persones que formem part de les organitzacions no som felices treballant-hi, per molt que els valors de l’empresa defensin la sostenibilitat, els projectes que aquestes desenvolupin mai seran sostenibles. Per això aquesta felicitat és cabdal per poder promoure i fer realitat els valors de l’empresa en cadascuna de les accions que duu a terme.
Evidentment la felicitat sostenible és responsabilitat del líder de l’organització, qui ha de promoure projectes atractius i sostenibles (coherents amb els valors de l’empresa), crear plans de carrera excitants, proporcionar seguretat econòmica als membres de l’organització i facilitar la compaginació de la vida personal i laboral. Però també és evident que és responsabilitat dels consells d’administració premiar els líders no només pels resultats a curt termini, sinó també per crear projectes i equips que fomentin la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental a llarg termini. Les empreses que aconsegueixin fer d’aquests valors el seu ADN tindran més opcions d’atraure talent i lluitar per aconseguir un avantatge competitiu sostenible enfront dels seus competidors, fet que els garantirà la seva pròpia sostenibilitat i viabilitat a llarg termini.
Aquells grups que inverteixen amb la clara intencionalitat de promoure la sostenibilitat social i mediambiental seran aquells que emprendran iniciatives de valor que permetran canviar la manera de fer negocis en un món on ja no tot s’hi val per diners.
La vostra opinió