Sovint ens sentim afortunats d’haver crescut seguint els hàbits alimentaris de la dieta mediterrània. Tenim a l’abast una varietat d’aliments tan gran i, en principi, tan saludable, que quan viatgem ens sorprenen les limitacions amb les que fan els seus àpats ciutadans d’altres països de la vora, per no parlar de llocs més llunyans com els Estats Units.
Estem acostumats a gaudir d’amanides amb oli d’oliva, verdures de temporada, aliments rics en antioxidants, tot tipus de cereals i llavors i multitud de tipus de peixos a la planxa… però, és realment el peix que consumim avui en dia saludable? Estem fent un favor al nostre organisme quan demanem un peix a la planxa al nostre restaurant preferit? Pensem que els peixos i els mariscs són aliments de qualitat i segurs però, en ocasions, aquests acumulen contaminants ambientals que, en ingerir-los, poden resultar altament negatius per a la nostra salut.
Contaminació a l’aigua
Hi ha diferents fonts de contaminació de l’aigua. Un estudi publicat a la revista Science afirma que, només durant l’any 2010, es va abocar al mar una mitja de vuit milions de tones de plàstic des de 192 països amb costa. Això suposa una massa enorme entre 10 i 1.000 vegades més gran que la quantitat que hi hauria flotant a la superfície. És a dir, el problema de la contaminació marina pot ser monstruosament major que el que veiem des de dalt, com si es tractés d’icebergs. Entre els que més contaminen l’espai marí es troben països en plena expansió econòmica com la Xina, Indonèsia i Filipines, però els països amb costa de la Unió Europea no es queden enrere i ocuparien el lloc número 18 en el llistat de comunitats que més escombraries aboquen al mar, segons l’estudi.
Què mengem quan mengem peix?
La contaminació marina i el canvi climàtic no només afecten l’estat del medi ambient marí. Els productes del mar poden contenir diferents tipus de contaminants inorgànics com l’arsènic, el cadmi, el plom, el mercuri, el seleni, el coure o el zinc; i orgànics com insecticides d’hidrocarbur i dioxines. Cal tenir en compte la contaminació industrial, que suposa riscos potencials per als consumidors provocats per les nitrosamines i els residus dels medicaments, entre altres, tot i que encara ens falta informació sobre com es fa la transferència de contaminants del medi marí als peixos i mariscs.
La presència de contaminants al mar depèn de nombrosos factors com la situació geogràfica, l’espècie i la grandària dels peixos. També influeix la pròpia alimentació que fan ells. L’ONG internacional Natural Resources Defense Council adverteix d’altes concentracions de mercuri en peixos com el tauró i la tonyina, recomanant reduir el seu consum al màxim. D’altra banda, l’organització assegura que podem consumir sense límit salmó, lluç, verat del nord de l’Atlàntic, cranc de riu, anxoves i sardines, entre altres, ja que acumulen baixes concentracions de mercuri.
Reptes de futur
Els autors de l’estudi de la revista Science calculen que, si no fem res per evitar-ho, el 2025 haurem abocat 155 milions de tones de plàstic al mar. Tot i que es tracta d’una projecció i de ben segur podem millorar molt els nostres sistemes de recollida de residus i evitar que una gran part vagi a parar als nostres oceans, cal que ens plantegem si realment ens podríem permetre viure en un entorn tan fet malbé.
La vostra opinió