Les quatre espècies més comuns de la flora andorrana

Degut a la seva orografia muntanyosa i al seu clima, on predomina el Sol, Andorra acull una amplia varietat de flora típica del vessant meridional dels Pirineus, amb aproximadament 1.530 espècies. El país és també terra de contrasts, doncs la vegetació de les solanes i de les cotes més baixes presenta grans diferencies amb la dels prats i camps de cultiu, creant així un paisatge únic.

1. El Narcís és la flor simbòlica del Principat, coneguda entre els andorrans com “grandalla”. Fa la seva aparició durant la primavera a prats de muntanya i es caracteritza pel seu agradable perfum. Com a curiositat, aquesta flor era molt apreciada en temps antics ja que estava molt lligada al món de la poesia i la mitologia grega (aquí la seva denominació llatina, Narcissus poeticus).
2. La grandalla conviu amb boscos de diferents espècies d’arbres, com el pi roig i el negre, el roure martinenc i les alzines. El primer deu el seu nom al color de l’escorça, que s’intensifica a la part més alta del tronc, i pot arribar als 40 metres d’alçada. Es tracta d’una espècie que es conserva correctament i no pateix risc d’extinció.
   D’altra banda està el pi negre, que té menys alçada que el roig però unes tonalitats molt més fosques i un fullatge més dens. La seva fusta és compacta i fàcil de treballar. És considerat un arbre clau ja que té propietats protectores del sòl.
3. El roure martinenc, de tipus caducifoli, és l’espècie de roure per excel•lència dels països submediterranis, i es pot trobar a pràcticament tot el territori andorrà. Històricament la fusta d’aquest roure va ser utilitzada per produir carbó, però avui dia s’explota com a llenya de cremar i a vegades per generar fusta de serra. A més a més, les seves característiques el converteixen en un arbre que resisteix al foc i les altes temperatures. Malauradament el roure martinenc es troba sota amenaça i és una espècie vulnerable.
4. L’alzina, per la seva banda, és un arbre de fulla perenne amb escorça de color verd grisenc que pot arribar a una alçada de 16 a 25 metres. El seu fruit és el gla o bellota, de sabor amarg. Tradicionalment, la fusta de l’alzina ha sigut utilitzada com a combustible i com a matèria prima per elaborar peces de fusteria (eines agrícoles, rodes de carros, etc) donat que la seva fusta és molt dura.